Mpino kristiana????

41. prime ( 08/08/2008 08:43)
fijo:
za izao tsy mpino nefa tsy mifoka sigara sy daina.sa tokony hifoka satria tsy mpino???????
za izao tsy mpino nefa tsy tia mamo koa.(misotro aho,fa tsy tiako ny mamo)sa mila manao mamolava koa satria tsy mpino????
... =D>

Ilay dingana tena tsara sisa ra-fijo a... :)
42. prime ( 08/08/2008 08:47)
Lejoba> Misaotra amin'ny fanamarihana... itoviako hevitra tsara ny hoe tsy misy iraisan'ny ota amin'i Kristy sy ny asan'i Kristy...
43. prime ( 08/08/2008 08:58)
ikaretsaka:
ka izay ange no hilazako hoe ny ankamaroan'ireo mihevi tena ho kristianina koa dia matetika adinony fa olombelona izy ka mety mbola hosolafaka e.
... Raha solafaka (in-1, in-2) dia azoko ihany... fa ny hoe efa fantatra fa mahasolafaka ny fanaovana zavatra iray nefa mbola atao ihany ary toa tsy mihevitra ny hiala amin'izany akory dia zavatra hafa mihitsy...

Sa na solafaka in-100 amby 1000 aza, efa anarina, efa ahitsy, efa atoron'ny tenin'Andriamanitra dia tohizana atao ihany?
44. cutie ( 08/08/2008 14:38)
Ika
misy karazany bdb ny buddhisma ka: ao ny secte, ny zen , ny tibet, ny chinese, sy ny tsy haiko tsony, fa le zen io no hafa, io no tsy misy god, de io no arahiko :)

Prime:
mety ho azon'i toi ihany no tiako hambara ka :)
45. ikaretsaka ( 08/08/2008 18:29)
prim> fa ity ange iznay le hoe ..rehefa maramila ve de hitondra basy avokoa
46. fijo ( 08/08/2008 21:39)
prime,ny ahy efa izay tsara amiko no ataoko ka.

cutie,ny zen ao amin'ny buddhisma dia toetra iray izay ezahina tratrarina ahasambatra ny sainao .
io tsy mila mivavaka,fa mila mandinitena.asasaina be io,satria za efa nanao an'io.fa tsy mbola tonga tamin'ny "satory"
ary marina fa tsy finoana io,fa fiainana.
47. fahamarinana ( 09/08/2008 11:12)
prime:
... Raha solafaka (in-1, in-2) dia azoko ihany... fa ny hoe efa fantatra fa mahasolafaka ny fanaovana zavatra iray nefa mbola atao ihany ary toa tsy mihevitra ny hiala amin'izany akory dia zavatra hafa mihitsy...

:arrow: itovizako hevitra ihany koa
fa ny tiako anontaniana an'i prime hoe : solafaka ve izany ireny olona Xna nefa manao ireo voalazanao ireo,na atao hoe ny ampahany aza ?? Lasa ny saiko fa toa tena ho vitsy no tena azo lazaina Xna izany ,amiko...Fa raha hoe ireo no toetra tokony hananana dia ekeko ...misy nefa tsy tafa-ova mihintsy dia aiza ho aiza no hametrahana ireny sokajin'olona ireny? Zà anisany...
prime:
ny fanarahana dia an'Andriamanitra dia tsy amin'ny anarana sy ny seho ivelany hoe izaho mpiandry na diakona na mpitandrina na pretra...sns fa tena fiainana anaty miray amin'Andriamanitra... Andriamanitra tokoa mahalala ny any am-po tsy miloaka ary efa niteny fa amin'ny fomba ahoana tokoa no iandrandrana famelankeloka avy amin'Andriamanitra nefa ny tena aza mbola be fo, tsy mamela ny heloky ny hafa, mandainga... mihevitra ny tsy misy mahita sy tsy hitan'Andriamanitra ka nefa misalotra akanjo masina?

:arrow: =D> ,marina tanteraka,amiko aloha an... (l)
48. ikaretsaka ( 09/08/2008 14:37)
dia izoa no lazaiko an'i prime ary e.. le listra lavabe nataonao
rehefa polisy ve izany dia tsy maintsy hanenjika mpangalatra
dia rehefa zandary de manao bodega
de rehefa racil de milanja basy


49. Herimiafina ( 09/08/2008 16:55)
Raha ny finoana Kristianina no tsy hanaovana an'ireny intsony, dia angamba tsy tany intsony no iantsoana ity planeta misy antsika ity ary isika mianankavy tsy olombelona intsony fa mety efa Anjely. :^)
50. ikaretsaka ( 09/08/2008 19:46)
Herimiafina:

Raha ny finoana Kristianina no tsy hanaovana an'ireny intsony, dia angamba tsy tany intsony no iantsoana ity planeta misy antsika ity ary isika mianankavy tsy olombelona intsony fa mety efa Anjely. :^)


izay mantsy

Avelao hiara haniry hoy izy ao @ Matio 13 ao koa ange e
51. cutie ( 09/08/2008 20:59)
. Mpandefa : fijo [ Valio ] 08-08-2008 23:39:31
Lohateny : Re : Mpino kristiana????
prime,ny ahy efa izay tsara amiko no ataoko ka.

cutie,ny zen ao amin'ny buddhisma dia toetra iray izay ezahina tratrarina ahasambatra ny sainao .
io tsy mila mivavaka,fa mila mandinitena.asasaina be io,satria za efa nanao an'io.fa tsy mbola tonga tamin'ny "satory"
ary marina fa tsy finoana io,fa fiainana.

I know
ndao hiaraka hanao e :)
mila practice bdb fa vo indray ihany za no nanao fa badenina be avy teo :-D :oops:
52. prime ( 11/08/2008 10:51)
cutie:
Prime:
mety ho azon'i toi ihany no tiako hambara ka
... efa mazava... :)

Fa raha zen no tianao ahatongavana dia tsy "compatible" amin'ny kristianisma ihany na dia izany aza...
ikaretsaka:
prim> fa ity ange iznay le hoe ..rehefa maramila ve de hitondra basy avokoa
... fa rehefa miaramila angaha tsy manana "code d'honneur"? :)
fijo:
prime,ny ahy efa izay tsara amiko no ataoko ka.
... izay no nahatonga ahy ni =D>

Fa ilay dingana iray mahatonga lavitra kokoa satria mitondra famonjena ho amin'ny fiainana mandrakizay... :)
fahamarinana:
fa ny tiako anontaniana an'i prime hoe : solafaka ve izany ireny olona Xna nefa manao ireo voalazanao ireo,na atao hoe ny ampahany aza ?? Lasa ny saiko fa toa tena ho vitsy no tena azo lazaina Xna izany ,amiko...Fa raha hoe ireo no toetra tokony hananana dia ekeko ...misy nefa tsy tafa-ova mihintsy dia aiza ho aiza no hametrahana ireny sokajin'olona ireny? Zà anisany...
... Ny zavadehibe amin'Andriamanitra dia ny hahavoavonjy ny olona rehetra... raha solafaka in-1 na in-2 ianao, mbola mety ho solafaka na im-7 aza hoy ny tenin'Andriamanitra fa saingy tsy fanahy iniana na tamin'ny tsinahy na tamin'ny fakam-panahy sy ny fitaky ny devoly ka tsy ampy fiambenana loatra...

Andriamanitra amin'ny maha-fitiavana Azy dia mamela heloka rehefa ifonana sy ibabohana ary tena ibebahana ny ratsy natao... ary rehefa voavela heloka dia tsy mamerina intsony...

Ka ny firaisanao amin'Andriamanitra no ahitanao fifaliana sy fiadanana ary ahitanao ny hamaminy sy ny hatsaran'ny fitiavan'Andriamanitra izay tsy mamela anao irery ihany koa na dia ao anatin'ny fakam-panahy aza...

Fa raha lavo matetika kosa ianao, tsy mitandrina, tsy mifona, tsy mibebaka, manao fanahy iniana mihitsy aza, miaina amin'ny fahazaran-dratsy, mihevitra an'Andriamanitra hoe fitiavana ka mandefitra amin'ny ota atao nefa ianao aza tsy miady amin'ny ota sy ny fahotana akory dia hafa ny lazain'ny tenin'Andriamanitra ny amin'izany...
Fa hoy indrindra ny voasoratra amin'ny anaran'i Kristy :
"Fa raha mitady hohamarinina ao amin'i Kristy isika, nefa ny tenantsika no hita fa mpanota, moa mpanompo ny ota va Kristy? Sanatria izany!" Galatiana 2:17

sy ny hoe :
"Tsy fantatrareo va fa raha manolo-tena ho mpanompo ianareo na ho an'iza na ho an'iza, dia mpanompon'izay arahinareo ianareo, na ny ota ho amin'ny fahafatesana, na ny fanarahana ho amin'ny fahamarinana?" Romana 6:16
53. fahamarinana ( 11/08/2008 11:04)
:arrow: prime :mankasitraka e,mazava ary iombonako hevitra ihany koa.Fa ohatran'ny nila précision kely monja,somary miada-pisaina izay manko faha.. .sady tia fanazavana misimisy.Misaotra amin'ny faharetana :) (l)
54. prime ( 11/08/2008 11:08)
ikaretsaka:
dia izoa no lazaiko an'i prime ary e.. le listra lavabe nataonao
rehefa polisy ve izany dia tsy maintsy hanenjika mpangalatra
dia rehefa zandary de manao bodega
de rehefa racil de milanja basy
... Olona tsotra aza ra-Ika manana "principes pour le bien-être"... polisy sy zandary sy miaramila ve hoy aho tsy manana "code d'honneur"?... sa raha polisy sy zandary sy miaramila dia afaka mamolava sy manompa olona rehefa manatanteraka ny asany?

Asa tsotra aza ra-ika misy izany ka ny finoana sy ny fanarahana dia an'Andriamanitra indray ve no baranahany??? :?
Herimiafina:
Raha ny finoana Kristianina no tsy hanaovana an'ireny intsony, dia angamba tsy tany intsony no iantsoana ity planeta misy antsika ity ary isika mianankavy tsy olombelona intsony fa mety efa Anjely.
... Itoviako hevitra tanteraka satria mbola tsy tonga Kristy...

Fa ny finoana kristiana dia manana ny lalam-piainana araka an'i Kristy fa tsy mandeha araka izay mety amin'ny tena sy ny nahim-po...
ikaretsaka:
izay mantsy

Avelao hiara haniry hoy izy ao @ Matio 13 ao koa ange e
... dia raha miara-maniry ve dia manao izay tiana hatao sy manao ny tsy fanao??? :roll:
fahamarinana:
misy nefa tsy tafa-ova mihintsy dia aiza ho aiza no hametrahana ireny sokajin'olona ireny? Zà anisany...
... tsy fanasokajiana no tiako ahatongavana raha nanao ity dinika ity fa fandinihan-tena... satria tsy mora ny manaraka an'i Kristy fa milanja hazofijaliana, izay tsy eken'ny maro loatra, eny fa na dia ny mpino kristiana aza...

Tsy tapa-kazo miendrika hazofijaliana na seho ivelany miambozona rojo miendrika hazofijaliana no nampianarin'i Kristy fa ny fankatoavana sy ny fanatanterahana ny sitrapony...
55. Mandefitra ( 11/08/2008 12:36)
Prime:
satria tsy mora ny manaraka an'i Kristy fa milanja hazofijaliana, izay tsy eken'ny maro loatra, eny fa na dia ny mpino kristiana aza...

Zay mihitsy, araky ny nambarako teo ambony hoe arakaraky ny handrosoanao @ fiarahana Aminy no handratsanany Anao koa.
Ary ny tena kristianina dia manaiky ho rantsanana :
Miala @ fahazaran-dratsy sy ny fahotana, mety maharary zany kanefa tsy maintsy ekena, mba hamokaranao bebe kokoa ho an'ny Tompo, fa tsy sanatria ho lasan-ko raviny fotsiny enao, ka ho sanatria halaza tsy hinanana toa vilian-tsahona (Kristianina nefa ...).
56. Herimiafina ( 11/08/2008 13:27)
Ny tena important dia ny fahafantarana ny "tsara" sy ny "ratsy".
57. prime ( 11/08/2008 14:32)
Herimiafina> Ekeko fa "important" tokoa izany fa ny baikon'i Kristy nefa dia ny miala mihitsy amin'ilay ratsy...

Ilay mahafantatra ny tsara sy ny ratsy mantsy efa dingana lehibe fa ilay fialàna amin'ny ratsy dia mbola dingana iray hafa mihitsy...

Mandefitra> Itoviako hevitra tanteraka...
58. Herimiafina ( 11/08/2008 15:18)
Eo indrindra isika izao.
Nisy mpanoratra efa tamin'ny taonjato faha-18 tany, tsy tadidiko na i Condordet na i Malthus angamba izy izay, nanoratra ny momba ny "Perfectibilité humaine" na ny fiforonan'ny olona parfait tsy manao ratsy mihintsy, tsy misy toetra ratsy, sns.
Azo atao tsara hoy ny iray (Condorcet) amin'ny halalan'ny fampianarana, sns, ny tahotra, sns ny mitarika ny olona hiala amin'ny ratsy rehetra, ary hisy any aoriana any ny olona parfaite noho ny fivoaran'ny fampianarana (éducation réligieuse, scolaire, sociale, sns).
Nokianin'ny iray (Malthus) anefa izy hoe tsy hisy izany ary impossible raha mbola eto an-tany. Satria ny olombelona hono dia manana izay dualité (ratsy/tsara) izay foana, ary ny ratsy tsy ho fongana fa kosa azo ahena.

Ity manaraka ity, ny zavatra nosoratako fahiny elabe momba an'io.

Herimiafina:
Les thèses sur la perfectibilité de l’homme :

Les connaissances en psychologie sociale ont permis à Malthus de vérifier ses affirmations sur les vices et les maux de la société qui pour lui sont nécessaire pour limiter la progression rapide de la population ou prévenir le surnombre. Les œuvres qu’il prit soin de discuter, notamment ceux de Mr Pitt, Mr Wallace, Mr Condorcet, Mr Godwin et le Docteur Adam Smith abordent tous la question du bien être social et économique par l’analyse de l’invincibilité des vices, l’immortalité de l’homme futur, de progrès technologique et la supériorité de l’esprit sur le corps. Malthus utilise une approche critique des thèses avancées par ces auteurs pour trouver les implications possibles des ses propres théories sur des observations, ayant déjà été établies.
Malthus ne s’aligna pas du tout avec les théories de Mr Godwin et Mr Condorcet. Mr Godwin développa l’idée que l’esprit par la raison peut l’emporter sur le corps et prime dans ce sens la supériorité des plaisirs intellectuels sur les plaisirs sensuels qui pour lui sont sources de vices et de maux sociaux. Il reprocha à l’abus du plaisir sensuel d’être à l’origine de tous les maux de la société et semblait pessimiste vis-à-vis du mariage légitime qui selon lui est précurseur de progression de la population et dans ce sens de vices.
Pour Malthus, cette proposition qui suppose l’extinction de la passion entre les sexes semblerait avancer une hypothèse sans fondement que n’étaye aucune probabilité scientifique, car la passion entre les sexes n’est pas une création humaine mais une chose naturelle à laquelle l’homme supposé mixte est toujours soumis. La répression ou la coercition ne constitue dans ce sens en rien des moyens de faire disparaître de la société les vices et les abus et de même que l’abus d’une pratique quelconque comme le mariage légitime n’est pas un bon argument contre son usage.
Dans sa théorie sur la justice politique, Mr Godwin prône la société égalitaire, la liberté, bannissant toutes les règles sociales qui intensifient l’inclination vers le mal. Il mentionna que les vices et les faiblesses des hommes proviennent de l’injustice de leurs institutions politiques et sociales et suggérait ainsi de les supprimer (Exemple : suppression des droits de propriété, de l’institution du mariage).
En fait, il voulut surtout soutenir que l’homme est susceptible d’un perpétuel progrès (perfectible) par le raisonnement juste et la vérité (idée de la dissuasion, de la coercition et du châtiment) adéquatement communiqués. De ce fait, voulant se faire optimiste pour l’avenir, Mr Godwin se joignit à d’autres auteurs comme Mr Wallace et Mr Condorcet pour avancer une thèse sur la possibilité de prolongation de la vie indéfiniment par le contrôle du corps par l’esprit (le plaisir intellectuel qui prime sur le plaisir sensuel) dans une société ou ont été réduits à néant tout précurseur de vice et de mal.
Malthus de son coté réfuta ces thèses qu’il jugea comme ne se basant sur aucun signe observé dans le passé et qui sont contraires à des thèses scientifiques. Pour lui, ces propositions ne constituèrent que des justifications plausibles de ce qu’il a auparavant avancé « la population et les subsistances croissent à des rythmes différents et ne peuvent dans ce sens être maintenus en équilibre que par quelques espèces de vices et de misères ». Ce qui signifie qu’il lui est impossible d’imaginer le bien être d’une société future dans les conditions de la justice politique et des systèmes égalitaires mentionnés par Mr Godwin ou le modèle du Docteur Price qui pensa que peu de gens pour le bonheur de la vie mourons si la société vivait naturellement et vertueusement.
De même, Malthus n’apprécia pas les propos de Mr Wallace sur les maux lointains car même si cet auteur était tout aussi conscient que Malthus sur le problème de la démographie croissante et ses effets néfastes, il n’envisagea toutefois pas les crises comme des faits imminents. En effet, le concept de freins et les mouvements répétitifs de progrès et de recul du bien être avancés par Malthus constituent les bons arguments pour contrer cette Hypothèse. En d’autres termes, toute société aussi salubre qu’elle soit est soumise à ces mouvements de progressions et de stagnations qui se répète dans le temps par l’action successive de relâchement et d’intensification des freins. Comme Malthus lui-même l’a mentionné, « un observateur aussi attentif qu’il soit pourrait laisser échapper à son attention cette oscillation », les faits sont dès lors constamment présents comme en Angleterre ou la population était à son époque au stade stationnaire ou encore le rapide peuplement des nouvelles colonies d’Amérique du Nord.
Par ailleurs, Malthus trouva aberrant de vouloir supposer l’immortalité de l’homme dans le futur que les auteurs cités ont tenté de soutenir soit par le progrès de la science soit par la perfectibilité de l’homme et de la société. Pour lui, la notion d’immortalité est utopique d’autant plus qu’avancer des thèses comme quoi le progrès de la science constitue un moyen d’atteindre cet objectif semblerait absurde. Malthus reconnut la nécessité de la science mais reproche plutôt à ses auteurs de rester blafard sur les limites.
S’inspirant d’exemples tirés d’élevage d’animaux ou de l’horticulture, Malthus accepta la véracité des possibilités d’amélioration génétique, le fait qu’on puisse faire augmenter ou diminuer la taille d’un individu. Il ne s’aligna toutefois pas à l’idée que cette amélioration puisse être illimitée. Il souligna dès lors la distinction qu’il faut faire entre « limite indéterminée » et « illimitée » car pour lui, tous les œuvres de la science comportent des limites qui restent toutefois indéfinies. Ceci est d’autant plus vrai que l’on n’a jamais entendu parler d’un homme ou d’une plante qui croissent indéfiniment.
Malthus dans sa version sur le progrès technologie a déjà abordé la question de la perfectibilité de la science de son époque. Il ne nie aucunement en tant que scientifique le bien fondée de celle-ci mais semble toutefois justifier à travers ses propos sur la question que le progrès technologique est et sera toujours sujet à une limite quelconque qui échappe souvent à la compétence de l’homme.
59. ikaretsaka ( 12/08/2008 03:05)
amijko manokana ra prime tsy ny filazana fa za zao (kristianina ohatra ny example eto) de manao an zao na tsy manao an'izao no maha izay marina na tsy izay marina ahy an!
code d'honneur aho code d'honneur
momba ilay hiara haniry> andriamanitra aza tsy sarotiny @ iznay ko IZAY IANAO ve?
60. prime ( 12/08/2008 15:35)
Herimiafina> Izaho mitovy hevitra aminao ka... "important" tokoa ny fahalalana ny ratsy sy ny tsara... tsy misy "parfait" ny olona ary Andriamanitra mihitsy no efa niteny izany fa tsy amin'ny fijerin'olombelona tsy akory ka niteny toa izao amin'ny anaran'i Jesosy : "araka ny voasoratra hoe: Tsy misy marina na dia iray akory aza;" Romana 3:10

Tsy ny "perfection" no dingana iray lehibe ambara fa ny fialàna na ny fandresena ny ratsy... ary io dia ady isanandro isanandro raha mbola velona aina eto amin'izao tontolo izao fa tsy misy na dia ny Apostoly 12 aza hoe nandresy ny ratsy anio dia afaka sy tafita ary tonga amin'ny "perfection"... na ny Apostoly Paoly aza hoy aho efa nahateny toa izao : "Fa tsy ny tsara izay sitrako no ataoko; fa ny ratsy izay tsy sitrako no ataoko." Romana 7:19

Ka ny dingana goavana eo amin'ny fianam-pinoana dia ny fandresena na ny fialàna amin'ny ratsy... ary miady isanandro isanandro ho amin'izany... Kristy tsy mitsahatra mivavaka ary mandidy ny mpianatra haharitra amin'izany mba tsy ho voafitak'ilay ratsy... ary izany no manaporofo fa ady lavitr'ezaka io ary dingana goavana eo amin'ny fiainam-pinoana...
© Eugene Heriniaina - serasera.org 1999 - 2024 - page load 0.134