la mort dans la tradition Israélite et Malagasy

1. barnasha ( 18/07/2013 16:18)

      ORIGINES ISRAELITES DES MALALAGASY:
      la mort dans la tradition Israélite et Malagasy

La survie de l'âme après la mort
Une des grandes nouveautés du Judaïsme après l'exil à Babylone était la croyance en l'immortalité de l'âme qu'il a hérité des Babyloniens. Le verset d'Ecclésiastes 12.9 a souvent été interprété dans certains courants du Judaïsme après l'exil à Babylone comme se référant à l'ascension de l'âme au Shamayim (ciel) vers Dieu après la mort. On y lit notamment que:
    "Avant que la poussière retourne dans la terre, comme elle y avait été,
    et que l'esprit retourne à Dieu qui l'a donné " (Ecclésiastes 12:9)

Flavius Joseph a par exemple affirmé à propos de l'ancienne secte Juive Essénienne:
    "En effet, c'est une croyance bien affermie chez eux que le corps
    est corruptible et la matière qui le compose inconsistante, mais
    que l'âme est immortelle et impérissable, qu'elle habitait l'éther
    le plus subtil, qu'attirée dans le corps comme dans une prison,
    elle s'unit à lui par une sorte de charme naturel, que cette âme
    une fois détachée des liens de la chair, débarrassée pour ainsi
    dire d'un long esclavage, prend son vol joyeux vers les hauteurs."
    (Guerre des Juifs 2:8:9)

Et les Juifs Pharisiens (Rabbiniques) ont enseigné que l'âme des défunts sont cachés sous le trône de gloire de Dieu aux cieux:
    "Les âme des Justes sont cachés sous le trône de gloire,
    comme il est dit, l'âme de mon Seigneur sera liée dans
    le faisseau de la vie" (Talmud Shabbat 152b)

La même croyance a aussi été maintenue par les anciens malgaches. par exemple, le fameux Roi malagasy Andrianaponimerina, lorsqu'il était sur le point de mourir, aurait dit que:
    "alain'Andriamanitra izy ka efa mby hiditra any an- danitra
    -Dieu venait le prendre et il était sur le point d'entrer au ciel"
    (conceptions Religieuses des Anciens Malgaches page 32)

Les morts en faveur des vivants
Selon la Religion malagasy, les justes, après leur mort, deviennent des "Razana", mot probablement issu de la racine araméenne "Raza" (Resh Zayin Nun Aleph) qui signifie "caché, secret". En effet, les âmes des morts sont cachés aux cieux selon la Religion malagasy ou "caché sous le trône de gloire" (Talmud Shabbat 152b) selon la tradition Juive.

Ce mot peut aussi venir de l'hébreu "Razan" (Resh Zayin Nun) qui désigne une personne de "rang élevé", ou une personne "honorable" car les morts selon la croyance malagasy ont un rang plus élevé que les vivants. Pour les malgaches, les morts peuvent encore bénir et protéger les vivants là où ils sont. comme le montrent ces proverbes:
    "Raha ny Razana tsy hitahy, fohazy hiady vomanga"
    (Si les Razana ne bénissent pas, réveillez-les pour arracher des patates douces)

    "Ho tahian' Andriamanitra sy ny Razana anie"
    (Que Dieu et les ancêtres vous bénissent)

Même si cela est formellement interdit par la Torah (la Loi Religieuse), les anciens Israélites ont aussi cru que les morts pouvaient bénir les vivants et prier en leur faveur aux cieux, comme on le voit dans le livre des Maccabées à propos d' Onias, le défunt grand prêtre et de Jérémie le défunt prophète:
    "Voici ce qu'il avait vu: Le grand prêtre Onias, cet
    homme de bien, d'un abord modeste et de moeurs
    douces, distingué dans son langage et adonné dès
    l'enfance à toutes les pratiques de la vertu, il l'avait
    vu, les mains étendues, priant pour toute la nation
    des Juifs.

    Ensuite lui était apparu, de la même manière, un homme
    distingué par son grand âge et son air de dignité, d'un
    aspect admirable, et entouré de la plus imposante majesté.

    Onias, prenant la parole, lui avait dit: "Celui-ci est l'ami de
    ses frères, qui prie beaucoup pour le peuple et pour la ville
    sainte, Jérémie, le prophète de Dieu."
    (2 Maccabées 15:12-15)

Parler aux morts ou les contacter est évidemment interdit par la Bible (Deutéronome 18.11) car antagoniste à la croyance au Vrai Dieu, mais il ne faut pas oublier que les Israélites ,à un certain moment, ont adopté des éléments de la culture Assyro-Babylonienne, ce verset tiré du livre des Maccabées témoigne du fait qu'ils ne se sont pas séparé de ces pratiques étrangères, des pratiques qui ont plus tard été abolies dans le Judaïsme Rabbinique Orthodoxe. C'est La présence des ces pratiques dans le livre des Maccabées qui a fait que ce livre a été exclu du Canon Biblique par le Judaïsme Rabbinique lors du Synode de Yavné en l'an 90.

Les coutumes funéraires
être enterré dans la tombe ancestrale était d'une grande importance pour les anciens Israélites. Cela faisait partie intégrante des anciennes coutumes funéraires de l'ancien Israël, comme le montre ce verset:
    "Ses serviteurs le transportèrent sur un char à Jérusalem, et ils
    l'enterrèrent dans son sépulcre avec ses pères, dans la ville de David."
    (2 Rois 9.28)

Et dans le livre des Maccabées nous lisons:
    "Judas le Maccabée ... mourut l'an cent quarante-six;
    ses fils l'ensevelirent dans le tombeau de leurs pères
    à Modin, et Israël le pleura dans un grand deuil."
    (2 Maccabée 2.70)

C'était aussi le cas à Madagascar où la coutume était de se faire ensevelir dans la tombe ancestrale (alevina am-pasan-drazana).

Une des coutumes funéraires les plus importantes parmi les peuples des hautes terres centrales de madagascar, notamment les merina et les Betsileo était le "famadihana" qui se faisait après la décomposition totale du corps. Les os du défunt étaient recouverts avec des nouveaux linceuls. C'est exactement la coutume Israélite du Likout Atsamot (rassemblement des os), décrit comme suit dans "Semakhot", un ouvrage Rabbinique:
    "Le rassemblement des os de deux corps peuvent être pratiquées
    en même temps, du moment que les os de l'un sont mis sur un
    côté du linge, et les os de l'autre sur l'autre côté du linge. Ainsi
    [dit] le Rabbi Yohanan Ben Nouri. Rabbi Akiva dit; au cours du
    temps,le linge va s'abimer, au cours du temps, les os vont se
    mélanger, qu'ils soient plutôt réunis et placés dans des ossuaires"
    (Semakhot 12.8)

Yohanan Ben Nouri a suivi la pratique de simplement recouvrir les morts avec un nouveau linceul comme cela se fait aussi à Madagascar.

Mais puisque "au cours du temps,le linge va s'abimer" et que "les os vont se mélanger", ce qui nécéssiterait une pratique périodique du "Likout Atsamot" comme cela se fait à Madagascar, Akiva a préféré suivre la pratique qui consiste à mettre les os du mort dans des ossuaires de pierre (une autre forme de la cérémonie du Likout Atsamot). Cette pratique a même été suivie par les premiers Judéo-Chrétiens car en effet, on a retrouvé l'ossuaire de Jacques, le dirigeant de la communauté des disciples de Jésus de Nazareth cité en Galates 1.19 et Actes 15, où figurent des inscriptions en araméen qui disent "Ya'akov Bar Yossef Akhui di Yeshua" (Jacques fils de Joseph, le frère de Jésus). Le Famadihana a clairement été pratiqué par les premiers disciples de Jésus.
2. sitlo ( 19/07/2013 03:25)
Tsy misy sahy mamaly daholo ny fokonolona satria amin'ny malagasy raha vao amin'ny teny frantsay dia tsy iadiana hevitra fa tonga dia marina izay.
3. moustaraf ( 19/07/2013 04:34)
Salama namana,
Misaotra ny namana @ lohahevitra, manamafy hatrany ireo efa nentina teto!
Toda raba!
4. moustaraf ( 19/07/2013 04:49)
NALAINA AVY @ BOKY : AVY AIZA NY MALAGASY!
.....
Nisy fitokiana nation-dRandriantsimeto Ranaha, milaza fa"rehefa misy nosy fito eny ampovoan'ny ony Matitanana, miandoha hatreo am-binany ka hatrany Anolabe, dia ho lasan'ny Mosilimo loha, Kafiry "fipetrahana" ny tany".
Ary io dia mbola novelabelarin-dRalitavaratra nanao hoe: "la misy fito ny nosy ao Matatana da ho lasan'ny Kafiry ny tany, ary la feno fito fito ny nosy ao Matatana, ny kabila any Maka hidika atiky, hipody amintsika indraiky ny kodosy, hivoha ny varavaran'ny lanitsy fito sy tany fito, hizoso amintsika ny barakatsy

-Notsipihiko mihitsy ilay teny hoe KODOSY, satria io no nilazan'ny Malagasy taloha ny fahafenoana ara_panahy, avy @ teny Hebreo hoe Kadosh; izay nosoloana voambolana avy @ tromba hoe "masina" ka namenoana ny boky fivavahana!

Ankoatra ireo dia misy ilay boky lehibe, voka-pikarohana tany @ taona 1800 nataona pretra lazariana niasa teto MADAGSIKARA izay anomezany ireo teny gasy (arivo mahery), mitovy fanonona @ teny hebreo ary mitovy dika;
izay liana amin'izany dia azo omena par mail ilay izy: (johs_ccit@yahoo.fr)

MAHEREZA DAHOLO
5. Tefigasy ( 19/07/2013 06:17)
sitlo:

Tsy misy sahy mamaly daholo ny fokonolona satria amin'ny malagasy raha vao amin'ny teny frantsay dia tsy iadiana hevitra fa tonga dia marina izay.

Ho ahy manokana : tsy izay no antony tsy hamaliako azy fa tsy mitondra any amin'ny famonjena ilay lohahevitra dia tsy andaniako andro hovaliana. Misy lohahevitra maromaro ireo ambany ireo, amin'ny teny gasy fa tsy hitanao handany andro amin'ireny aho. Izay aloha ny ahy. Tsetratsetra tsy aritra kely fotsiny iny fa tsy famaliana ilay lohahevitra akory !
Ary koa tsy izaho no andeha handany andro hanenjika ny hafa (izay mety ho fivavahana fantany sy arahiny) fa ny ahy (ny fivavahako) ihany no ezahiko hazavaina tsara dia ampy ahy izay: mandray ilay olona tsara, tsy mandray izay mba toriako izy, ataoko ahoana moa fa dia ny vavaka no asandratra hatrany !
6. Nehemiah ( 19/07/2013 07:37)
Izaho indray dia mba hanontany hoe : inona ary ity toquade mandala ny maha-Jiosy lava ity ?

Tsy misy porofo @ lahatsoratra fa gasy ny Jiosy : mety manana loharano hafa ny fomba itovizan'ny gasy sy ny Jiosy @ lohahevitra. Sady mba manontany tena ihany aho : nahoana no tsy misy gasy mitondra anarana mitovitovy @ Kohen :-) (afa-tsy Rivolala mazava loatra :P ) ?

Mino aho fa linguistique mareforefo no voizina eto, na dia tsy spécialiste aza aho, satria izay koa no zavatra hita @ British Israelitism ;) .


Une des grandes nouveautés du Judaïsme après l'exil à Babylone était la croyance en l'immortalité de l'âme qu'il a hérité des Babyloniens.


Nouveauté hoe :) ? Mba miseho azy ho mandala ny voalazan'ny Baiboly kanefa hevitra mifanohitra @ Baiboly, izany hoe tarana-drajako nivoatra tsikelikely ka nanjary olombelona manana finoana, no ifotorana :) ? Ny Gen. 4:10 fotsiny dia efa mifanohitra @'izao.
7. moustaraf ( 19/07/2013 07:49)
Izay tokoa ilay hoe:
"Na marina na diso, ny efa ataoko ihany no mbola hataoko"
8. moustaraf ( 19/07/2013 09:10)
Tsotra io ry namana a!
Ny hebreo dia niparitaka manerana an'izao tontolo izao, ary tsy afaka tamin'izany isika eto Madagsikara!
"Ho avy ny andro izay hanangonako indray izay naeliko"
"kororohina tahaka ny vary (ny hebreo) nefa tsy hisy na dia voam-bary iray aza ho latsaka"

ka na ianao an'isany na ianao tsy an'isany , dia izay ihany! fa tsy maintsy tanteraka ny faminaniana! AMEN



9. voromailala ( 19/07/2013 10:09)
Misaotra an'i barnasha nizara fa tena nahenoana zava-baovao, ary manakaiky amin'ny fomba fijeriko ihany koa.

Efa nisy resaka teto, dia hoy le hira iray zay hoe :"nous irons tous au paradis".

Rehefa maty ny olona rehetra dia miverina amin'Andriamanitra daholo ny fanahy, ireo fanahy izay tsy mbola nahavita niray tamin'Andriamanitra tety antany dia hiverimberina foana ety an-tany.






10. Maranatha ( 19/07/2013 10:29)

sitlo:

Tsy misy sahy mamaly daholo ny fokonolona satria amin'ny malagasy raha vao amin'ny teny frantsay dia tsy iadiana hevitra fa tonga dia marina izay.

Tsy hoe marina fa izao: izaho malagasy mipetraka eto Mada ny teny hataony amin'ny teny frantsay koa maninona raha misy mamaly amin'ny teny sinoa na teny koreana.

Izaho tsy resy lahatra ny hanaraka ny teny frantsay raha resaka momba ny finoana amin'ny baiboly no resahina aleoko aza manaraka ny teny Hebreo na jiosy
11. moustaraf ( 19/07/2013 10:59)
Salama namana,
1° Raha te hahita ny ara-baiboly dia vakio ireo Mitsvôt (fitsipika) ao @ Levitikosy fa hahita fomba malagasy maro izay ef niainana teto talohan'ny fivavahana hafa isika!
oha:
-mitondra loloha ny vadin'ny maty,sns...

2°eXTRAIT iray @ tantaram-poko eto Madagasikara:

NY RAZAN'NY ANTEMORO ANAKARA
(...)Fa inona marina moa ity atao hoe sorabe ity? Iza no namorona azy, ary mety hanao ahoana ny hoavin'ny izy io?
Ny sorabe na sora-drazana dia fomba fanoratana ny teny Malagasy izay nalaina tamin'ny litera arabo ary nohatsaraina sy nasiana fanamboarana mba hampirindra azy amin'ny fitenintsika Malagasy.
Netina nanoratana tantara sy ny fombafomba ara-pivavahana isan-karazany no tena nampiasana ny sorabe, na dia azo ampiasaina amin'ny fiainana an-davanandro ihany koa aza izy.(...)
Araka ny tantara dia i Ali Tawarath (Ali Ben Forah no tena anarany) na Ralitavaratra na Andriamalitavaratra na Andriandramalitavaratra izay razan'ny Antemoro Anakara, no Olon-kendry nitondra ny sorabe teto Madagasikara.
Taranaka jiosy ary mpisorona tao Maka (La Mecque) any Arabia i Ralitavaratra, no nanapa-kevitra ny hifindra honina taty Madagasikara, rehefa tsapany fa niharatsy ny fonenany tany.
Nalaza tokoa manko tamin'izany andro izany fa nanana fanaka masina sy harena saro-bidy nolovainy tamin'ny razany i Ralitavaratra, ka dia niteraka fitsiriritana sy hevi-dratsy teo amin'ny mpitondra fanjakana sy ny mpiray monina taminy tao Maka izany harena teo aminy izany. Maro tamin'ireo olona ireo no liana te-hahita an'izany harena izany, betsaka ihany koa anefa ny te-handroba tsotra izao satria nahalala ny hasarobidin' ireo fanaka masina ireo.(...)

Raha araka ny boky dia ireto no anisan'ny harena saro-bidy netin'I Ali Tawarath :
• Ny sabatra fisoronan'ny mpanjaka Davida ;
• Ny tehina namakian'i Mosa (Moïse) ny ranomasina mena ;
• Sila-bato misy ny didy faha efatra amin'ny didy folo ;
• Karazana vatosoa masina isan-karazany ;
• Ny bokin'i Mosa (nantsoina hoe Tawarath) ;
• Ny bokin'i Davida (nantsoina hoe Zabora) ;
• Ny boky fanandroan'i Daniela (nantsoina hoe Sat el Habar na Sata Manambara) ;
• Ny bokin'i Mohamady (nantsoina hoe Korany) ;
• Ny boky mpahendren'i Rasolaimana (Salomon): ny voalohany mikasika ny jiny ary ny faharoa mikasika ny malaika (anjely) ;
• Boky tantara samihafa.
Nanana boky fitsaboana sy fivavahana amin'ny teny arabo nosoratan'ireo olama (manam-pahaizana arabo toa an'i Mohyiddîn Ibn 'Arabî, i Ahmad al-Buni, i Maslama al-Majritî, ary i Fakhr ad-Dîn ar-Râzî sns...), izay nalaza tamin'izany andro izany ihany koa i Ralitavaratra.
• Anisan'ny zavatra nentiny teto ihany koa ny aomby mahagaga iray izay nantsoina hoe Valalanampy.(...)

Tamin'izany fotoana izany dia Zafin'Ibrahim no niantsoan'ny olona an-dRalitavaratra sy ireo rahalahany noho izy ireo sady nanana ny bokin'ny zanak'Israely taranak'Isaka (Isaac) no nanana ihany koa ny bokin'i Mohamady taranak'Ismaely (Ismaël). Kanefa na Isaka na Ismaely dia zanak'Ibrahim (Abraham) daholo.(...)

Noho izany, dia nasian'ny olona fanampiny TAWARATH ilay anarany hoe ALI, ka lasa nataon'ny olona hoe "Ali Tawarath" na "Ralitavaratra". Io anarana io dia fanagasiana ny hoe "ALI AL-TAWARATH" na "ALI TAWARATH" mba hanomezan-boninahitra azy. Ny Tawarath tokoa mantsy dia boky masina nosoratan'i Mosa ary fampiasan'ny Jiosy, voalaza anefa fa io boky io dia voafehin-dRalitavaratra an-tsakany sy an-davany no sady hainy tsianjery. Ka nanomboka tamin'io fotoana io dia lasa Ralitavaratra no niantsoan'ny olona azy ary mandrak'androany dia mbola io anarana io no fiantsoana azy.(...)

Taty aoriana kosa anefa, rehefa nanafatra ny taranany Ralitavaratra dia nilaza fa na samy anarany daholo aza ireo anarana ireo dia i Ralitavaratra no anarana tiany hitadidiavana azy ao anaty boky satria io no anarana niantsoana azy fony izy tonga tao Matatana. Manarak'izany, notanany io anarana io mba hanomezan-boninahitra ireo razany izay Jiosy sy hilazana fa Jiosy izy, ka io anarana io no porofo hilazana an'izany amin'ireo taranaka any aoriana(...)

12. voromailala ( 19/07/2013 11:24)
moustaraf> Tena mahaliana ahy tokony ny zavatra tantarainao. Afaka omenao ahy ve ny lohaten'ireo boky rehetra ahitana ny tantaran'ny Malagasy tany ampiadohany? dia aiza no mety ahitana na hividianana ireo boky ireo?

Misaotra mialoha
13. voromailala ( 19/07/2013 11:31)
Nahita ireto vaovao ireto zao tao amin'ny aterineto.

Migrations juives à Madagascar

ty zao ohatra hitako tao:



Parmi les malgaches, les groupes qui se réclament d’une ascendance – partiellement ou totalement – juive sont les antemoro Anakara[25],[26], les Merina [27], les Zafibrahim de l’île de Borah ou île Sainte-Marie et les Antandroy. D'après les recherches du Pasteur Tolotra Ratefy et du Rev. Dr. Ndriana Rabarioelina, beaucoup d'autres tribus de Madagascar, pratiquant la circoncision sont aussi d'origine juive[28].


14. moustaraf ( 19/07/2013 11:38)
afaka mifapireska @ mailaka: johs_ccit@yahoo.fr
15. voromailala ( 19/07/2013 11:47)

moustaraf:

afaka mifapireska @ mailaka: johs_ccit@yahoo.fr

Misaotra, efa lasa any ny mailaka.
16. voromailala ( 19/07/2013 11:54)
Miresaka hoe ny fiavian'ny malagasy sasany dia Jiosy, fa zay vao tadidiko fa misy nenitoako Masera iray milaza fa Jiosy izahay satria misy razambeanay avy any Ambatolevy na Vatolaivy.
Nihomehy daholo moa ny fianakaviana tamin'izany, fa izaho aho vao mametraka fanontaniana hoe, sao dia marina tampoka zany?
17. bor2lais ( 19/07/2013 13:28)
voromailala > levita ianareo izany ! :-)
18. Miharena ( 19/07/2013 14:40)
Mety ho Levita ihany ny Malagasy an! Ny fomba Malagasy no tena misy ny atao hoe Tso-drano ary io dia ny Tangalamena ihany no manao azy ary ampifandraisiny amin'Andriamanitra sy ny Razana hatrany io tso-drano io.

Izany hoe isika dia manana fomba misy mpanelanelana ary manome andraikitra ny zokiolona eo amin'ny fitananana ny fifandraisana amin'ny razana.

Io fomba io dia nataon'ny vahiny mihitsy izay hahafoana azy teto amintsika ka ny andininteny ao amin'ny Baiboly no entiny hilazana fa diso lalana isika manao famadihana sy miresaka amin'ny razana.

Fa ny mahatsikaiky fotsiny dia rehefa ireo olomasina vahiny no mitetitety ny firenena dia tsy mampaninona fa rehefa razana Malagasy dia toa lasa mampaninona. fa na izany na tsy izany, ireo ny ankamaroan'ny Kristiana dia voataiza hanao kapoka iray ihany hoe mitompo zava-poana ny Malagasy na ny vahiny raha miresaka razana.
19. Nehemiah ( 19/07/2013 15:05)

Miharena:
Fa ny mahatsikaiky fotsiny dia rehefa ireo olomasina vahiny no mitetitety ny firenena dia tsy mampaninona fa rehefa razana Malagasy dia toa lasa mampaninona. fa na izany na tsy izany, ireo ny ankamaroan'ny Kristiana dia voataiza hanao kapoka iray ihany hoe mitompo zava-poana ny Malagasy na ny vahiny raha miresaka razana.

Iny aloha dia iombonako hevitra e, na dia ho an'ny antony mifanohitra tanteraka aza.

Kanefa, araka ny efa navoitra @ lohahevitra, mandrara an'izay ny Baiboly, ka manao fomba tsy ara-Baiboly izany ny manao an'ireny, na vazaha na gasy, na miseho azy ho kristiana na manompo razana ;)
20. ratsirano ( 19/07/2013 16:45)
[quote=voromailala]
Misaotra an'i barnasha nizara fa tena nahenoana zava-baovao, ary manakaiky amin'ny fomba fijeriko ihany koa.

Efa nisy resaka teto, dia hoy le hira iray zay hoe :"nous irons tous au paradis".

Rehefa maty ny olona rehetra dia miverina amin'Andriamanitra daholo ny fanahy, ireo fanahy izay tsy mbola nahavita niray tamin'Andriamanitra tety antany dia hiverimberina foana ety an-tany.







[quote = ratsirano]
Misy hoe "fanahy" miverina any amin'Andriamanitra tokoa ve, rehefa maty ny olona ?
Raha jerena ao amin'ny Genesisy 2:7 dia hoe nofofonin'Andriamanitra fofonaina mahavelona ny vavoron'i Adama, dia izay no nahatonga azy ho olombelona (na olona velona).
Ka rehefa maty ny olona dia iny fofonaina mahavelona iny no miala aminy ka miverina amin'Andriamanitra, fa ny vatany dia miverina tamin'ny nangalana azy, dia vovoka na tany izany (salamo 146:4). Milaza koa io andininteny ao amin'io salamo io fa tsy afaka hikasa na hisaintsaina na inona na inona ny olona rehefa maty, ary manamafy izany ny bokin'ny Mpitoriteny 9:5.
I Jesosy moa dia nampitaha ny fahafatesana tamin'ny torimaso. Jereo ange ao amin'ny Jaona 11:11-14. Ary mba jereo koa salamo 13:3 fa milaza hoe ohatran'ny olona renoky ny tori-maso ny maty.
Koa miangavy an'i voromailala mba hamaky ireo fen-tsoratra ao amin'ny Baiboly ireo satria tenin'Andriamanitra ireo ary Izy no namorona ny olombelona ka dia Izy ihany no mahafantatra ny momba antsika rehetra na velona isika na maty.
Mety hisy fanontaniana hanitikitika anefa hoe : rehefa maty ny olona dia tsy hisy fanantenana intsony ve ? Ny tenin'Andriamanitra ihany no mamaly izany, koa dia manasa anao am-pitiavana ho any amin'ny site : www.jw.org
Mirary soa



© Eugene Heriniaina - serasera.org 1999 - 2025 - page load 0.0603