TRATRA KOA I MASERA

1. nofinofy ( 02/09/2008 15:34)
Nisy vaovao androany (02 septembre 2008) tamin’ny gazety MADAGASCAR TRIBUNE, fa nisy MASERA tratra nifrôdy. Tsy tokony hisy intsony ny fifanenjehana na ny fifanaratsiana ato anatin’ity site ity, satria samy olombelona avokoa na i rapasitera nahabevohoka ny zanany vavy, na i daMompera manao pédophilie (any Etazonia hono fa mety hisy koa amin’ ny toerankafa), sy i masera tratra nifrôdy. Amiko dia samy mpanota izy rehetra ary samy manana ny antony nanaovany izany, fa anjaran’Andriamanitra no mitsara izany. Noho izany dia tsy d’accord aho amin’ity mikôfesy ity satria samy olombelona manao fahotana, na ny mampikôfesy na ny mikôfesy, aleo ambarako amin’Andriamanitra ny fahotako fa Izy ihany no mpamela heloka, ary raha olombelona no hanambarako izany dia izay olombelona nanaovako heloka , mba hamelany ahy. Sa ahoana hoy ianao?
2. xxx ( 02/09/2008 16:01)
ary hoy ianao ???
3. karinah ( 02/09/2008 16:09)
nofinofy> fomba fotsiny ny mikonfesy, tsy hitako izay maharatsy azy aloha e, fa mbola tsaratsara kokoa (amiko) ny mifona mivantana amin'izay manana alahelo aminao.
4. sitraka1 ( 02/09/2008 16:11)
Ka ny akanjo ivelany anie tsy midika inona, olombelona toy ny rehetra izy ireny ary mety hahavita ny mamoafady indrindra aza, santionany ny heno manerana ny tany. Fa angaha mbola misy ihany ny olona mikonfesy amin'izao 3 eme millenaire zao? Amiko ny konfensy tsy midika inona fa ny fikasana tsara no zava-dehibe, zany hoe manao dingana hialana amin'ny fahazarandratsy, ka toy ny hoe Atra no ikonfesena amin'izay fotoana izay satria izy no mahita ny hadalana taloha sy ny fiovanana nataonao. Tsy haiko anefa an...
5. hery ( 02/09/2008 16:16)
nofinofy> Resaka filàna ve? Arakarak'ilay misy anao ihany io.

- Ny tsy mpino izao dia tsy MILA an'izany Andriamanitra izany. Izaho Katolika dia izaho no mila an'Andriamanitra.
- Ny silamo koa dia tsy MILA an'izany batisa izany. Izaho no katolika dia izaho no mila batisa.
- dia eto koa ianao... tsy mila an'izany kofesy izany. Izaho no katolika dia izaho no mila kofesy.

6. niryna ( 02/09/2008 17:42)
nofinofy:

Tsy tokony hisy intsony ny fifanenjehana na ny fifanaratsiana ato anatin’ity site ity, satria samy olombelona avokoa na i rapasitera nahabevohoka ny zanany vavy, na i daMompera manao pédophilie (any Etazonia hono fa mety hisy koa amin’ ny toerankafa), sy i masera tratra nifrôdy. Amiko dia samy mpanota izy rehetra ary samy manana ny antony nanaovany izany, fa anjaran’Andriamanitra no mitsara izany.

misaotra anao,marina tanteraka izany ary mila mandinintena hoe ary izaho ity mba ahoana ? dia mihemotra moramora avy eo satria tsy olo-marina fa nanao fahadisoana koa teo anatrehan'Atra.

Noho izany dia tsy d’accord aho amin’ity mikôfesy ity satria samy olombelona manao fahotana, na ny mampikôfesy na ny mikôfesy,
voalaza ny soratra masina io ,na diakonina mivavaka avy amin'ny alalan'ny herin'Atra no anaovany izany,dia toy izany koa isika afaka mifamboraka ny fahotana ary dia mivavaka amin'Atra ,tadidio fa tsy misy na iray aza afaka manala ny helotsika fa Atra irery ihany. ka raha ohatra ka tsy dakoro hianao dia mandehana miresaka mivatana any amin'Atra fa izay koa no tena tadiaviny amintsika.
"Raha miaiky ny fahotantsika isika ka matoky fa efa namela ny helotsika Izy ..." ..dia andramo aza e


7. ikaretsaka ( 03/09/2008 03:28)
ka le miaiky ny fahontana no samy manana ny fombany ka aleo tsuy hidirana lalina sa
8. hery ( 03/09/2008 03:42)
Noho izany dia tsy d’accord aho amin’ity mikôfesy ity satria samy olombelona manao fahotana, na ny mampikôfesy na ny mikôfesy,
voalaza ny soratra masina io


Eny tokoa: http://baiboly.katolika.org/boky/Joany/20:22-23

Joany toko 20. 22-23
22 Rahefa nilaza izany izy, dia nitsoka ka nanao tamin'izy ireo hoe: Raiso ny Fanahy Masina: 23 ny fahotana izay havelanareo dia ho voavela, ary izay hotananareo dia ho voatana.
9. nofinofy ( 03/09/2008 06:00)
karinah:

nofinofy> fomba fotsiny ny mikonfesy, tsy hitako izay maharatsy azy aloha e, fa mbola tsaratsara kokoa (amiko) ny mifona mivantana amin'izay manana alahelo aminao.


Misaotra anao fa ianao no tena mahay mampita ny hevitrao.
10. chiquitta ( 03/09/2008 07:18)

Tsara ny samy mamoaka ny heviny, fa amiko dia tsy anjarantsika no mitsara ireny olom-boafidin'Andriamanitra ireny (isan'izany ny Masera), Andriamanitra irery no aoka hitsara. Sarotra anie ny mitsara na manenjika olona e, olona mbola nofo aman-drà daholo isika.
11. tsirch ( 03/09/2008 10:00)
CHAPITRE 4

LA CONFESSION

« Celui qui cache ses transgressions ne prospère point, mais celui qui les avoue et les
délaisse obtient miséricorde. » (Proverbes 28:13)
Les conditions auxquelles Dieu accorde sa miséricorde sont simples, justes et raisonnables.
Le Seigneur ne demande pas de nous des choses pénibles en retour du pardon de nos péchés. Nul
n'est besoin d'entreprendre de longs et durs pèlerinages, ou de se soumettre à des mortifications
pour gagner la sympathie du Dieu des cieux, ou expier nos transgressions : celui qui avoue et
délaisse ses péchés obtient miséricorde.
« Confessez les uns aux autres vos offenses, et priez les uns pour les autres, afin que vous
soyez guéris. » (Jacques 5:16), dit l'apôtre. Confessez vos péchés à Dieu qui seul peut les
pardonner, et confessez-vous mutuellement vos torts. Si vous avez offensé votre ami ou votre
prochain, votre devoir est de le reconnaître; et le leur, c'est de vous pardonner. Vous devez
ensuite rechercher le pardon divin, parce que le frère que vous avez blessé est la propriété de
Dieu; et en l'offensant, vous avez péché contre son Créateur et Rédempteur. Le cas est alors porté
devant l'unique Médiateur, notre grand Souverain Sacrificateur, qui « a été tenté comme nous en
toutes choses, sans commettre de péché », qui est « touché du sentiment de nos infirmités »
(Hébreux 4:15), et parfaitement à même de nous purifier de toute iniquité.
Ceux qui ne se sont pas humiliés devant Dieu, en reconnaissant leur péché, n'ont pas encore
rempli la première condition de la réconciliation. Si nous n'avons pas éprouvé cette tristesse dont
on ne se repent jamais, si nous n'avons pas confessé nos péchés d'un coeur content et rempli
d'horreur à la pensée de nos iniquités, nous n'en avons jamais véritablement cherché le pardon. Et
si nous ne l'avons jamais fait, nous ne pouvons pas avoir trouvé la paix de Dieu. L'unique raison
pour laquelle nous n'avons pas le pardon de nos péchés passés, c'est que nous ne voulons pas
nous humilier et nous conformer aux conditions de la Parole de vérité. Des directives expresses
nous sont données à ce sujet. La confession des péchés, qu'elle soit publique ou particulière, doit
être franche et cordiale. Il ne faut pas qu'elle soit faite d'un air détaché et à la légère, ni imposée à
des personnes qui n'ont pas encore appris à abhorrer le péché. La confession qui jaillit
spontanément du tréfonds de l'âme, rencontre la compassion infinie de Dieu. Le Psalmiste
s'exprime en ces termes : « L'Éternel est près de ceux qui ont le coeur brisé, et il sauve ceux qui
ont l'esprit dans l'abattement. » (Psaume 34:19)
Une confession véritable est toujours précise, et avoue des péchés déterminés. Certains
péchés sont tels qu'ils ne peuvent être confessés qu'à Dieu seul; d'autres doivent être confessés à
ceux qui en ont été les victimes; d'autres enfin sont des fautes publiques et exigent une
confession publique. Mais toute confession doit être explicite, directe, et nommer les péchés
mêmes dont on s'est rendu coupable.
Aux jours de Samuel, les enfants d'Israël, qui s'étaient éloignés de Dieu, avaient perdu la foi
en sa sagesse pour gouverner les nations, et en sa puissance pour les défendre et revendiquer sa
cause. Se détournant du grand Monarque de l'univers, ils avaient exprimé le désir d'être
gouvernés comme les peuples qui les entouraient. Leur ingratitude oppressait leur âme, et les
séparait de Dieu. Avant de trouver la paix, ils durent faire cette confession claire et précise : «
Nous avons ajouté à tous nos péchés le tort de demander pour nous un roi. » (1 Samuel 12:19) Il
leur fallut confesser le péché dont ils s'étaient rendus coupables.
Une confession ne sera jamais acceptée de Dieu si elle n'est accompagnée d'un repentir
sincère et d'une réforme. Il faut qu'un changement radical de la vie l'accompagne et que tout ce
qui n'est pas agréable à Dieu soit mis de côté. Ce sera la conséquence de la douleur réelle du
péché.
La tâche qui nous incombe nous est clairement révélée : « Lavez-vous, purifiez-vous, ôtez
de devant mes yeux la méchanceté de vos actions; cessez de faire le mal. Apprenez à faire le
bien, recherchez la justice, protégez l'opprimé; faites droit à l'orphelin, défendez la veuve. »
(Ésaïe 1:16,17) « Si le méchant rend le gage, s'il restitue ce qu'il a ravi, s'il suit les préceptes qui
donnent la vie, sans commettre l'iniquité, il vivra, il ne mourra pas. » (Ézéchiel 33:15) Parlant de
l'oeuvre de la repentance, l'apôtre Paul s'exprime ainsi : « Cette même tristesse selon Dieu, quel
empressement n'a-t-elle pas produit en vous! Quelle justification, quelle indignation, quelle
crainte, quel désir ardent, quel zèle, quelle punition! Vous avez montré à tous égards que vous
étiez purs dans cette affaire. (2 Corinthiens 7:11)
Quand le péché a émoussé le sens moral, le pécheur ne discerne plus ses défauts, et ne se
rend plus compte de l'énormité du mal qu'il a commis. À moins qu'il ne se soumette à l'action du
Saint-Esprit, il demeure dans un aveuglement relatif au sujet de ses péchés. Ses confessions ne
sont pas sincères. Chaque fois qu'il confesse une faute, il se hâte d'ajouter une excuse et
d'alléguer certaines circonstances spéciales, sans lesquelles il ne se serait jamais rendu coupable
des actions qu'on lui reproche.
Après avoir mangé du fruit défendu, Adam et Ève furent saisis de honte et d'effroi. Leur
première pensée fut de chercher à se disculper de leur faute et à échapper à la redoutable
sentence de mort. Quand Dieu s'enquit de leur péché, Adam voulut en faire retomber la faute en
partie sur Dieu et en partie sur sa compagne : « La femme que tu as mise auprès de moi m'a
donné de l'arbre, et j'en ai mangé. » La femme, à son tour, rejeta toute la faute sur le serpent,
disant : « Le serpent m'a séduite, et j'en ai mangé. » (Genèse 3:12,13) Pourquoi as-tu créé le
serpent? Pourquoi l'as-tu laissé entrer en Éden? Ces questions, impliquées dans son excuse, ne
tendaient qu'à faire retomber sur Dieu toute la responsabilité de la chute. La tendance à excuser
ses torts a pris naissance chez le père du mensonge et se manifeste chez tous les fils et toutes les
filles d'Adam. Les confessions de ce genre ne sont pas inspirées par l'Esprit de Dieu, et ne
peuvent être agréées. La véritable repentance amène le pécheur à porter lui-même sa
transgression, et à la reconnaître sans fraude et sans hypocrisie. De même que le publicain,
n'osant pas même lever les yeux au ciel, il dira : « Ô Dieu, sois apaisé envers moi, qui suis un
pécheur. » (Luc 18:13) Ceux qui reconnaissent leur culpabilité seront justifiés, car Jésus
présentera les mérites de son sang en faveur des âmes repentantes.
Les exemples de confessions véritables que fournit la Bible ne contiennent pas une seule
parole tendant à excuser ou à pallier la faute, et à justifier le transgresseur. L'apôtre Paul ne
cherchait nullement à se défendre. Il dépeint son péché sous les plus vives couleurs; il ne fait rien
pour en atténuer la culpabilité. « J'ai jeté en prison plusieurs des saints, ayant reçu ce pouvoir des
chefs des prêtres, et, quand on les mettait à mort, je joignais mon suffrage à celui des autres. Je
les ai souvent châtiés dans toutes les synagogues, et je les forçais à blasphémer. Dans mes excès
de fureur contre eux, je les persécutais même jusque dans les villes étrangères. » (Actes
26:10,11) Il n'hésite pas à dire : « Jésus-Christ est venu dans le monde pour sauver les pécheurs,
dont je suis le premier. » (1 Timothée 1:15)
Le coeur humilié et contrit, subjugué par un repentir véritable, comprendra jusqu'à un
certain point l'amour de Dieu et le prix du Calvaire. Comme un fils fait sa confession à un père
aimant, le pécheur véritablement repentant apportera tous ses péchés devant Dieu. Il est écrit : «
Si nous confessons nos péchés, il est fidèle et juste pour nous les pardonner, et pour nous purifier
de toute iniquité. » (1 Jean 1:9)
12. fahamarinana ( 03/09/2008 10:33)
ikaretsaka:

ka le miaiky ny fahontana no samy manana ny fombany ka aleo tsuy hidirana lalina sa

:arrow: itovizako hevitra ihany koa,fa samy manana ny fombany tokoa.... :) (l)
13. nofinofy ( 03/09/2008 10:55)
Tena marina daholo izany, fa ny mahagag ahy ato amin'ity site ity, dia toa fanaratsiana ny finoan'ny hafa no betsaka kanefa dia milaza isika fa samy manana ny fombany.Izaho teo ambony dia nilaza fa tsy mety amiko ny mikôfesy, ary rehefa noresenareo lahatra aho fa samy manana ny fombany dia manaiky tokoa aho fa izay no tokony ho izy. Fa any amin'ny pejy hafa any dia tsy mionona amin'izany ny SASANY fa toa fifanaratsiana ary mitonona mihintsy anarampinoana sasantsany matetika, ka izany ve ilay hoe "tsy miady, tsy miady nefa ny kobay ankelika ihany"?. Fomba efa tsy nampandroso an'i Madagasikara ny fiatsarambelatsihy(izaho koa malagasy toa anao), hatramin'izay satria tsy francs ny anakamaroany fa mba mody hoe zao sy zao, nefa tsy zany akory ny antsaina sy any ampo. Misy sansatsany ato rehefa tsy ao aminenazy dia efa tsy izy izay, ohatra fotsiny misy miady hevitra momba ny fihirana FFPM any ambadika any nefa izy ara tsy PROPESTA akory. Fa ahoana moa ny hafa no hiady hevitra mikasika ny raharahantokatranon'ny sasany? ndeha hiova amin'izay ka hanaiky ny fiarahamonina anatin'ny fahasamihafana, indrindra ianareo izay mitonona ho kristianina, ary hanaja ny an'ny hafa, nefa koa hanatsara ny an'ny tena. Ambava homana ampo mieritreritra. AMEN!
14. fahamarinana ( 03/09/2008 11:02)
:arrow: o ry nofinofy a,jereo aloha hoe dinika oviana no hitanao fa efa taty afara manko vao niresaka io hoe samia manaja io...diniho tsara aloha e.Izay no ahitako fa efa mampiasa izay fanajana izay daholo isika izao.Atao hoe efa miezaka e.. :) (l)
15. nofinofy ( 03/09/2008 12:24)
fahamarinana:

:arrow: o ry nofinofy a,jereo aloha hoe dinika oviana no hitanao fa efa taty afara manko vao niresaka io hoe samia manaja io...diniho tsara aloha e.Izay no ahitako fa efa mampiasa izay fanajana izay daholo isika izao.Atao hoe efa miezaka e.. :) (l)


Tamin'ity taona ity na tato anatin'ny efa-bolana farany aza. Raha sitrakareo moderateur sy mpiandraikitra, de esory tato daholo, izay tsy tianareo hitarika resabe intsony, kanefa mba fiangaviana io, fa ze tianareo ihany no ataovy.
16. fahamarinana ( 03/09/2008 14:08)
:arrow: ny tiako lazaina hoe taloha kelin'ity dinika ity dia efa nisy resaka be dia be (dia ireo voalazanao hoe tato ho ato ) hoe ahoana no atao mba ahatsara ny fifandraisana,ny valiny dia miezaka tsy mifanaratsy fa mizara am_pitiavana ( raha mahavita,eny na sarotra aza )satria samy manana ny fombany tokoa ny finoana tsi11 ka aleo mangina rahatoa tsy hay ny momba ny hafa mba tsy hitenitenenana foana na koa mangataka fanazavana ++,am- pitiavana foana sy am-panajana rahatoa ka mahavita ,fa tsy hoe inona akory...mino aho fa rehefa tsy mifanaraka amin'ny lalàna mifehy ny site ny toetran'ny mpisera dia efa voafafa sy ho fafàna avy hatrany na tsy mangataka aza isika....., :) (l)
17. niryna ( 03/09/2008 17:52)

Ity ny teny ao amin'ny baiboly manambara antsika fa tokony hifampivavaka sy hifamela heloka isika rehetra
Jakoba 5

14 Misy marary va eo aminareo? Aoka izy hampaka ny loholon'ny fiangonana; ary aoka hanosotra diloilo azy amin'ny anaran'ny Tompo ireo sady hivavaka eo aminy;ary ny fivavaky ny finoana dia hamonjy ilay marary, fa ny Tompo hanangana azy; ary raha nanota izy, dia havela ny helony.

15 ary ny fivavaky ny finoana dia hamonjy ilay marary, fa ny Tompo hanangana azy; ary raha nanota izy, dia havela ny helony.
16 Koa mifaneka heloka hianareo, ary mifampivavaha, mba ho sitrana hianareo. Ny fiasan'ny fivavaky ny marina dia mahery indrindra.


20 aoka ho fantany fa izay mampibebaka ny mpanota hiala amin'ny làlan'ny fahadisoany dia hamonjy fanahy tsy ho faty sady hanarona heloka be.
18. fahamarinana ( 03/09/2008 18:02)
:arrow: misaotra any niryna ihany koa amin'ny Tenin'Andriamanitra napetrany.. :) (l)
19. valikely ( 03/09/2008 18:12)
io nambaran'i niryna io no iraisako hevitra fa

ilay tary ambony tary milaza ny hoe"efa nomeko anareo n fahefana ... izay heloka ho avelanareo dia ho voavela..." ny fahazoako an'io aloha @ maha kristiana tsotra ahy dia hoe raha misy olona nanao ratsy taminao ka avelanao ny helon dia voavela any an-danitra ihany koa, fa tsy hoe fahotana nataony tany @ olona hafa any no izaho no amela azy , fahefana avy aiza. izay momba ny ordinasion sy ny sisa no tsy haiko
20. xxx ( 04/09/2008 03:09)
ka le sens an'ilay "nareo" mihitsy iznay no olana eto koa
misy manao an'io ho inclusif (isika koa anisany) moa manao an'io hoe exclusif (ireo apostoly sy ny dimbiny ihany)
© Eugene Heriniaina - serasera.org 1999 - 2026 - page load 0.0637