Rehefa tsy misy ny andrasana anafaka ny rehetra dia voageja daholo

1. milamm ( 18/10/2010 02:03)
Singa azo amintinana ny raharaha politika, samy manana ny maherifony ny fiaviana sy firenena tsirairay manerana ny tany. i ratsy iraka efa nahavanon-doza ny firenena tao amintsika raha ny velona no resahina, Ravalomanana nandroba amin-kalalahana fa tsy namono ny mpiara-belona aminy fa nizara tsy amin-drariny ny tombotsoam-pirenena, i andry lavanify andevom-bazaha tsy nandrefy ny fahavoazany Tanindrazana fa nivarotra ankitsi-rano ny fiandrianam-pirenena. Miandry isika rehetra ahita ny mendrika kokoa hanavotana ny Tanindrazana, hilaza ny hevitro aho fa tiako ny mahalala ireo izay mahaliana tsy manao fampieleza-kevitra aho satria tsy hiditra @ antoko fa mpijery sy mpangrangarana fotsiny ihany ary mamakafaka sy mandinika. Voabado isika voabadony basy hatrizay hatr@ fanjanahan-tany 1895 ka misaina araky izay didiny basy. Nahoana no tsy miahatra izany anay @ tany mandroso ? eo no valiny ahiahy rehetra nefa iza no sahy iantsoroka izany adidy izany?
voaboaso araky ny hita sy seho
novalian'i milamm ny 20/10/2010 13:19
2. RAR.DAGO ( 18/10/2010 08:07)
Tsy mila miandry messie izany fa atao avy hatrany sy tsikelikely e!

Tsikeraina sy ambara ampahibemaso ary aparitaka izay tsy mety; atao takin'adala ny fanarahi-maso mahefa ny andri-panjakana, lavina izay fifidianana tsy misy dikany sns, sns
3. milamm ( 19/10/2010 09:16)
tsy hiandry messie zany ka, manaraka izany tsikera efa nanomboka ny 17 marsa 09 no nipariaka izany hatrany am-pototsofiny firenena rehetra, tsy maintsy tohizana eny satria mbola ao anatiny haiziny jadona ny firenena.

1. Hoy ilay Sata tena Malagasy voalohany indrindra tsy narafitry ny vahiny, tsoaka avy ao @
"Ombalahibemaso" Andrianampoinimerina
- Tsy adidiko izaho samirery, fa adidiko izaho sy ianao

2. May volon-tratra ny mpanongam-panjakana fat noho ny antony maro samihafa ka manao hitsin-dalana fahatany,anisan'izany ny famatsiam-bola any ivelany lazain'izy ireo tsy ilainy io no tena antony ikarakarany ireo fifidianana 17/11 izao sy ny manaraka ho avy (tombano maso kely ange ny voalazany matoan-dahatsoratry ny jeune afrique omaly e momba izany

Les chiffres publiés par l’institution, rapportés par «jeuneafrique.com», soulignent le retour à une croissance de 5 % en 2010. Les politiques macroéconomiques saines mises en place par la plupart des États avant la crise n’y sont pas étrangères. Du nord au sud, blanche ou noire, l’Afrique est repartie. Fini les récessions de l’année 2009 au Gabon, au Botswana ou en Afrique du Sud ! Les chiffres et les commentaires publiés par le Fonds monétaire international (FMI) à Washington, mercredi 6 octobre, sont éloquents : le Maghreb (Mauritanie, Maroc, Algérie, Tunisie et Libye), qui croissait de 2,4 % en 2009, est passé à la vitesse supérieure et devrait progresser de 5 % en 2010 et de 4,6 % en 2011. L’Égypte accélère : 4,7 % en 2009, 5,3 % en 2010 et 5,5 % en 2011. En Afrique subsaharienne (5 % en 2010 et 5,5 % en 2011), la pluie de chiffres favorables est tout aussi spectaculaire. On y trouve bien sûr des « petites Chine » : les champions pétroliers comme le Congo (10,6 % cette année) ou le Nigeria (7,4 %), mais aussi les nations les plus pauvres comme l’Éthiopie (8,5 % en 2011) ou la Tanzanie (6,7 %). Malgré son instabilité politique chronique, la Côte d’Ivoire affiche un 4 % tout à fait honorable. Les seules économies du continent qui croissent à un rythme « à l’européenne », inférieur à 2 %, sont Madagascar et la Guinée équatoriale.Cette santé florissante s’explique d’abord « par les bonnes politiques macroéconomiques mises en place avant la crise et qui ont dégagé des capacités budgétaires pour contrer le ralentissement », a analysé Rupa Duttagupta, du département recherche du FMI. Autrement dit, les processus d’ajustement et les remèdes de cheval appliqués en Afrique par le FMI et la Banque mondiale n’ont pas eu que des inconvénients. Ils ont contribué à réduire la dette africaine et à faire adopter par les gouvernements des comportements budgétaires plus vertueux qui leur ont permis d’accumuler des réserves bienvenues aujourd’hui.
Tous ces efforts ont été épaulés par les institutions financières internationales, qui ont compensé les promesses non tenues des pays riches. Des milliards de dollars sont aussi venus de Chine, d’Inde et du Brésil, sous forme d’achats colossaux de matières premières (pétrole, fer, coton, cacao, manganèse, cuivre, etc.).
4. milamm ( 19/10/2010 09:28)
Amiko mba hialana @ izany didy jadona izany dia tsy maintsy avahina tsara ny tsiparifary sy ny vary,
- Fitondrana( ho an'ireo izay mino ny adidy masina ho an'ny Tanindrazana miandry azy ireo)
- Fanjakana ( ho an'ireo izay mino fa fanjakazakana an-keriny no lalana hitantanana ny fiainam-pirenena
Tsy maintsy hisy ireo karazany 2 ireo n'aiza2 eto an-tany ka mba hisian'ny fifandanjan-kery dia nasiana ny fitondram-panjakana izay handraisany valala be mandry anjara hiara-manapaka sy manara-maso izay no mampilamina ireo tany mandroso marobe any andafin'ny riaka
5. Rabaradaka ( 20/10/2010 11:54)
Dadatoa a, mbola be resaka nareo fa raha sahy tonga dia midina ary taomy ny vahoaka handrodana an'ireo FAT ireo. Fa raha tsy sahy dia mangina ary iafio ao ny hetotry Ratsirahonana
6. milamm ( 20/10/2010 13:19)

Dadabe rabaradaka a, sahy misaina vao miteny sy mieritreritra zahay vonona ampiakatra ny raharaha fa tsy ampidina ny tsy manan-tsiny eny an-dalambe tototry ny fahantrana araraotina ampiakarana olona hafa androba anajedaka toy ny biby ny valala be mandry mitaky ny rariny sy hitsiny ,zo indray (tsy vaha-olana izany nefa misy adidy tsy azo idifiana aho izaho sy ianao ary ny rehetra mahatsapa izany).Manakaiky ny farany @ ty ratsy rahonana fanetry be ny tany ty sy ramaroson ary ireo karana dintany fiaraha-monina, toy ny mandrora mitsilany ihany io les a ary ny tody tsy misy fa ny atao no miverina. Ny nataony @ tany sy ny firenena no itsaranay azy fa tsy ny afera ifanjevoany @ Ravalomanana akory
© Eugene Heriniaina - serasera.org 1999 - 2025 - page load 0.0629